Ball d'en Serrallonga

 

Ens trobem davant d’un dels anomenats quadres històrics. Antigament n’hi havia molts i molt variats. A Vilanova i la Geltrú s´en havien escenificat molts, per citar-ne alguns: ball de la Rosaura, de Malcasats, dels Voluntaris de L´Àfrica, etc. Eren peces de teatre popular entre les quals destacava precisament el ball d´En Serrallonga pèl seu caire bèl·lic i d’aventura.

Joan de Serrallonga va donar peu a un reconeixement poc merescut i es va convertir en la memòria popular en un “ Robin Hood” català tot i que era simplement un lladre de camí ral. Tant es així que en l’època del romanticisme Víctor Balaguer va publicar la novel·la : "Don Juan de Serrallonga i los bandoleros de las Guillerias" i també va escriure un text del “ball” per a ser representat.  Tot plegat va teixir una llegenda que va donar peu a les peces de teatre popular que abans esmentàvem i ja en els nostres dies  ha estat portat al cinema i a la televisió en diverses ocasions.

El ball d’en Serrallonga era estès per tot Catalunya. A cada poble hi havia variants pròpies. Es tractava d’escenificar, a la plaça o carrer principal de la vila,  la vida, aventures, empresonament i mort del bandoler, en la celebració de festes majors i altres esdeveniments populars.

La representació que es fa actualment es en general una part del "ball": la presentació dels bandolers a Serrallonga i la seva companya i la conjura de tots ells per llançar-se a la vida de bandolerisme. Els versos que ho escenifiquen a Vilanova, van ser adaptats d’uns ja existents de la vila d’Alcover , però que eren d’una qualitat lingüística i literària molt baixa,  però de gran acceptació popular.

Els personatges que acompanyen a Serrallonga son molt variats i canvien segons la versió, el principal la seva companya Joana de Torrelles, en els bandolers que l’acompanyen la imaginació popular hi va posar noms de bandolers famosos tot i que molts cops no son ni tant sols coetanis de Serrallonga, valgui com exemple: Perot Rocaguinarda, bandoler català de gran renom, però que no pertany a l’època de Joan de Serrallonga.

El vestuari de Joan de Serrallonga a la variant de Vilanova és el propi d’un cavaller del segle XVII: capa negra, barret amb plomall, sabates o botes amb sivella... La Joana en la versió vilanovina, vestit típic de catalana i els bandolers també de català amb la incorporació d’una manta a les espatlles. Tots van armats amb trabucs o escopetes menys la Joana i el fill que porten una pistola de l’època. Actualment el “ball” consta de dotze components i van acompanyats d’un grup de grallers que executen les dues peces de que consta el “ball” : L’”Entrada” i el “ Ball”.

L’Agrupació de Balls Populars va recuperar aquest "Ball" l’any 1982. La darrera vegada que s’havia interpretat a Vilanova va ser l’any 1953, per part de l’entitat local : Secció Folklòrica.